Alekhin va ser odiat pels comunistes, que el consideraven un traïdor; pels francesos, que el veien com un col·laboracionista, i pels jueus, a qui Alekhin va acusar de ser incapaços de jugar als escacs noblement. Arthur Larrue publica ara la novel·la sobre la vida d’aquest polèmic jugador d’escacs.

A l’edat de quaranta-set anys, el campió del món d’escacs Aleksandr Aleksàndrovitx Alekhin, rus de naixement i nacionalitzat francès, fa partides de la mateixa manera que fa anar la seva vida: de victòria en victòria i de continent en continent. Al setembre del 1939 embarca des de Buenos Aires cap a Europa, però quan arriba a París l’espera una carta que el crida a files, i el Reich, que l’insta a crear una escola d’escacs per a les generacions futures alemanyes.

En un moment en què tot encara es pot resoldre en l’escaquer, el geni dels escacs pren una decisió que el convertirà en ostatge dels nous amos d’Europa i en col·laborador de Hans Frank i Joseph Goebbels. De mica en mica, les peces de la seva jugada mestra —la seva esposa Grace, i Spielmann, Rubinstein, Przepiórka: els grans mestres jueus perseguits, que havien estat els seus millors rivals— aniran caient l’una rere l’altra.