El nord-americà Jeorling, que enllesteix estudis geològics i mineralògics per les illes que encerclen l’oceà Glacial antàrtic, l’agost de 1839 s’embarca a la goleta Halbrane, a càrrec del capità Len Guy, que aparentment es creu que les aventures d’Arthur Gordon Pym prop del pol Sud van ser reals. Una troballa inesperada els impulsarà a reprendre’n el rastre, seguint les descripcions publicades al llibre d’Edgar Allan Poe i referides a l’expedició d’onze anys abans, a la cerca de possibles supervivents a través de les mars i les terres d’un continent aleshores desconegut i inexplorat: l’Antàrtida.

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és un escriptor de llarga trajectòria, actiu des de la darreria dels anys seixanta. Ha estat present en la majoria d’iniciatives d’articulació del gènere de la ciència-ficció, com a articulista, compilador, prologuista, editor i autor. Munné-Jordà és finalista del XXI Premi Jaume Fuster, premi honorífic a tota una trajectòria literària.

Jules Verne és un dels autors més populars, llegits i traduïts de la literatura de tots els temps. Amb els seus Viatges extraordinaris es va proposar descriure totes les terres del món, de la superfície, de sota l’aigua i atmosfera enllà. Per l’interès per les possibilitats del progrés tecnocientífic, va actuar de pont entre la vuitcentista novel·la sobre ciència i la moderna ciència-ficció, gènere del qual es considerat un dels pares. L’esfinx del glaç és una novel·la cabdal que faltava per traduir.