Monòleg compartit amb la bogeria li permet a Guy Briole abordar la bogeria des d’una perspectiva única que transcendeix els límits convencionals, no limitant-se a una visió clínica o sociològica, sinó que explora les múltiples facetes i expressions de la bogeria en diversos contextos. La seva lectura és la d’un psicoanalista orientat per l’ensenyament de Lacan. Així, delimita clarament que la seva essència transcendeix la mera categorització de la malaltia mental, i malgrat els avanços científics i el pensament racional predominant en les cultures occidentals, planteja que la bogeria conserva un àmbit que es resisteix a ser completament assimilat per aquests, persistència d’una llibertat inherent que no se sotmet a les normatives socials ni científiques, manifestant-se en un discurs no
regulat per uns altres. Però a més, més enllà d’una simple classificació mèdica, la bogeria revela aspectes únics de la persona, marcant una diferència en la seva manera de pensar, actuar i raonar. Des de la més subtil fins a la més intensa, cada variant escapa al ple abast de la psiquiatria, que pot atenuar els seus
símptomes més evidents però no tocar el seu nucli. Permet a cada individu una forma particular d’interactuar amb el món, utilitzant el llenguatge de maneres que abasten el quotidià i el poètic, el literari i el líric. Així, la bogeria se sostreu al domini de la medicina i la psiquiatria, l’autoritat de la qual és
delegada per la societat per a etiquetar als “bojos”, però sense poder aprehendre completament la seva veritable naturalesa. En cada secció d’aquest monòleg compartit amb la bogeria, Guy Briole ofereix una nova perspectiva, a través de relats de casos de la seva pràctica i reflexions que il·lustren la diversitat i singularitat de cadascun d’ells, desafiant les idees preconcebudes i obrint camins a una comprensió més profunda i matisada del que denominem, genèricament, “bogeria”.

Guy Briole est psychiatre, psychanalyste exerçant à Paris et à Barcelone. Professeur de psychiatrie, il fut pendant vingt ans médecin chef de la Clinique de psychiatrie de l’Hôpital du Val-de-Grâce à Paris. Il est membre de l’École de la Cause freudienne (ECF), de la Escuela lacaniana de psicoanálisis (ELP) et de l’Association mondiale de psychanalyse (AMP). Il est l’actuel Président de l’Eurofédération de Psychanalyse. Participe à l’enseignement dans le cadre d’Uforca (Union pour la Formation en clinique
psychanalytique) et dans d’autres sections cliniques, particulièrement en Espagne et en Amérique latine [INES : Instituto Nueva Escuela]. Auteur de très nombreux articles sur le traumatisme, en particulier de guerre, il continue à s’impliquer dans des actions où s’exerce la violence avec les collègues de différents pays, dont l’Amérique latine, l’Espagne lors des attentats de la gare d’Atocha à Madrid [11 mars 2004] et au Moyen-Orient.