Autodidacta pur, apassionat del Street Art i de les creacions gràfiques, DAG – Cédric Dagorn – presa el control de l’edifici per a una exposició "salvatge" en les parets del Institut
Allò que em resulta més plaent es buscar bons suports al carrer, retallar aquells que em semblen “gràfics” i/o els que aporten algun sentit, després trobar un bon enquadrament, sense haver d’intervenir massa sobre el material original.
M’agrada especialment el cartellisme salvatge, amb múltiples capes, una mica deteriorat a ser possible, que pugui arrencar i manipular per a fer-hi aparèixer colors, paraules, mirades…
La dificultat més gran és, de fet, un dels principals atractius del meu procés: la raresa del material.
Les ciutats cada vegada són més “netes”, les capes de cartells cada vegada són més primes y es fa necessari prioritzar als centres de grans urbs per obtenir suports abundants , que evoquin concerts missatges polítics, personalitats…
Pretenc conservar la memòria d’un lloc, d’un barri, d’un ambient, i d’un període gràcies als cartells, testimoni d’una època. Arrenco els que em “toquen”, que passen de ser efímers a ser únics i permanents
DAG
La meva feina pren 3 formes:
- [arrencat] Treballar el material tal i com es troba al carrer. Vaig creant en base a l’atzar.
- [composició] Recollir cartells al carrer, o a la ciutat desitjada, imprimir el material visual generat per mi, i integrar-ho tot plegat. Això em permet una gran llibertat creativa.
- [projecte 3ª vida] De fet, adoro proporcionar una nova vida als meus cartells, imprimint els quadres per a retornar-los al “carrer” i vestir l’espai urbà (“collages”)
