Esdeveniment en la llibreria JAIMES, amb traducció simultània

Un fantasma recorre la terra. Aquest fantasma, projectat per la tècnica, s’assembla al nostre doble espectral. Però no al doble espectral de nosaltres mateixos, sinó de la vida que portem. Apareix en els nostres perfils dissenyats, en les nostres formes de treball mitjançant plataformes extractives. Es manifesta en els nostres modes diaris de consum. Ens espanta en la nostra delegació de tota decisió a sistemes d’intel·ligència artificial. El fantasma és, en definitiva, la nostra pròpia vida tècnica, i s’expressa en la quantitat d’ones invisibles que circumval·len permanentment el planeta, al qual finalment no dupliquen, sinó que llimen i aprimen fins a tornar-lo del gruix d’una pantalla.

En La vida espectral, el desafiador filòsof francès Éric Sadin fa un pas més en la seva anàlisi de la relació entre tècnica i capital. Si des de la modernitat les formes d’existència humana s’havien separat gradualment de la vida biològica i natural per l’embranzida del capital, aquesta dissociació avui adquireix dimensions extremes. La vida, input i saba del capitalisme, és vampiritzada de mode cognitiu. Les dades brollen del nostre cos per a ser recollits i processaments per intel·ligències artificials generatives. Per a Sadin, això converteix al capitalisme en “hematològic” i als nostres cossos en una cosa fixa i exsangüe davant la pantalla. Relegats a un lloc marginal, es dibuixa per als humans una nova condició d’espectres.

Sadin arriba així a l’os mateix del “fantasma que recorre el globus”: sota la rondalla de la complementarietat humà-màquina, el que succeeix és la transferència de la nostra capacitat d’enunciar veritats i viure als sistemes tècnics. Un problema que competeix no sols als experts, sinó a la comunitat tota. Reaccionar davant el fet de convertir-nos en els espectres imprecisos que no saben o poden capturar els contorns d’aquest món exigeix una responsabilitat política. És possible impedir un procés que desmunta les variables humanes del treball i de la vida?

Éric Sadin (París, 1972) és escriptor i filòsof, i el seu àmbit d’interès se centra en la intersecció de la tecnologia i la societat. Durant més de deu anys ha treballat en diversos escrits que aborden els efectes de la digitalització del món, ja siguin assajos o articles en mitjans amb els quals col·labora habitualment, com Le Monde, Libération, Les Inrockuptibles o Die Zeit. En la seva última obra publicada a Espanya, La silicolonización del mundo (Caja Negra, 2018), posa l’accent en el control que s’exerceix sobre les persones des Silicon Valley a partir de les dades que generem.

Entre els seus llibres hi ha Surveillance globale. Enquête sur les nouvelles formes de contrôle (Flammarion, 2009), La société de l’anticipation (Inculte, 2011), La humanidad aumentada (Caja Negra, 2017, Premi Hub a l’assaig més influent sobre el fet digital), La vie algorithmique (Éditions L’échappée, 2015) i L’intelligence artificielle ou l’enjeu du siècle (Éditions L’échappée, 2018). Sadin du a terme, a més, tasques de docència i recerca en diferents ciutats del món.