Som al 1968: a força de tenacitat, l’Amine ha convertit la seva finca àrida en un negoci pròsper i la Mathilde comença a sentir-se integrada socialment. El matrimoni forma part d’una nova burgesia que prospera, gaudeix del moment i creu en un futur feliç per als seus fills, com l’Aïcha, que ha estudiat medicina a Europa. Però el Marroc independent és un país encara jove, amb una societat escindida entre la vida tradicional i les temptacions d’Occident: el turisme, la música moderna, la vida hippie, les drogues… És un període problemàtic en què una dura repressió política serà la conseqüència directa dels atemptats fallits contra el rei Hassan II.

Després d’El país dels altres (Premi Llibreter 2021), Mireu com ballem confirma la mestria narrativa de Leïla Slimani per fondre la gran història amb la vida quotidiana, i la consolida com una de les millors escriptores internacionals.

Traducció de Joan Casas.

Nascuda a Rabat (Marroc) el 1981, als 18 anys va marxar a París, on va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme. Va guanyar el premi literari més prestigiós de França, el Premi Goncourt, per Una dolça cançó (Bromera, 2017), traduïda a més de quaranta idiomes. El primer volum de la trilogia, El país dels altres, l’ha consolidat com una de les grans escriptores del món. Actualment és la representant de França a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Foto:  Francesca Mantovani © Editions Gallimard 2020