El títol és una referència a aquesta regla del futbol, ja que la comunitat queer d’Istanbul (Turquia), està als marges de la societat en la qual viuen. Malgrat el discurs d’odi cap a la gent LGBTQ i de la repressió del govern turc cada vegada més fort, un equip de futbol fa sis anys que organitza un esdeveniment multiesportiu: els Queer Olympix.
El grup va començar a jugar futbol després de les protestes de Gezi (2013), les quals havien donat esperança d’un possible canvi. Però per a la comunitat queer, aquesta esperança no va durar: la Marxa de l’Orgull d’Istanbul va ser prohibida des del 2015, i aquesta repressió s’ha estès a altres esdeveniments LGBTQ, fins i tot, en el 2019, els propis Queer Olympix.

Però a Turquia les prohibicions no paren les marxes, i aquesta tampoc va parar als Queer Olympix, l’equip només va haver d’afinar l’estratègia. Les últimes dues edicions van ocórrer en secret, amb invitació prèvia, perquè la meta principal, més que jugar al valent enfront de la policia i acabar en la presó, arriscant la seva seguretat i la de lxs participants (cal recordar que gairebé 400 persones van ser detingudes en la Marxa de l’Orgull 2022 d’Istanbul), l’equip està més interessat a impulsar els seus objectius. Número 1: crear un espai segur per a la comunitat queer a Turquia, i en el procés, recuperar espais que el seu govern els lleva. Encara que l’esdeveniment és secret ara, s’organitza en un parc públic, només sense banderes d’arcs de Sant Martí. Número 2: Subvertir i reescriure les regles del futbol, un esport tan sinònim a la masculinitat i heteronormativitat desenfrenada (encara que el futbol femení està canviant mentalitats a poc a poc), per això en els Queer Olympix, todxs lxs cuerpxs són bienvenidxs, sense importar el gènere, la grandària, o les habilitats esportives. I la competitivitat i l’agressivitat no s’accepten: guanyar partits no és el punt dels Queer Olympix, sinó divertir-se, riure, i sentir-se bé amb unx mismx.

I funciona! Passar un cap de setmana amb els Queer Olympix és un bufo d’aire fresc incomparable, que gairebé et faria oblidar que darrere dels somriures, hi ha una resistència real.