Pablo Picasso i Joan Miró s’estimaven les mateixes coses, veien les mateixes coses, deien la mateixa cosa però en canvi pintaven d’una manera diferent. Una vegada més, la tardor del 2022, el fotògraf Jean Marie del Moral ha solcat els paisatges i els contorns d’Horta de Sant Joan i els de Mont-roig del Camp.

El fruit d’aquest treball es presenta en una exposició a la Fundació Palau, comissariada per Manuel Guerrero.

El fotògraf coneix des de fa molts anys aquestes dues viles separades només per 80 quilòmetres, envoltades per les mateixes oliveres, les mateixes vinyes, els mateixos ametllers, les mateixes terres ocres, les mateixes muntanyes amb dolces corbes com la Santa Victoire de Cézanne.

És a Horta de Sant Joan que Picasso va iniciar el cubisme el 1909. I és a Mont-roig del Camp que, deu anys després, Miró va pintar els seus quadres detallistes. Aquestes seixanta fotografies, poètica mirada sobre les estranyes similituds niuades als murs dels convents, en les roques esculpides per la natura i les ermites penjades de la mateixa manera, revelen subtilment el mateix imaginari: el de dos gegants del segle XX.

Fill de pares espanyols exiliats després de la Guerra Civil, Jean Marie del Moral, treballa com a fotògraf des dels 14 anys.

El 1973 es va incorporar a la plantilla del diari comunista francès L’Humanité com a fotògraf, realitzant temes d’interès social, com la seva cobertura de la Revolució dels Clavells (Portugal, 1974). El 1974 es va traslladar al Canadà i als EUA, on va descobrir els grans fotògrafs del continent americà, com Paul Strand, Walker Evans, Irving Penn o Manuel Álvarez Bravo.

Al seu retorn a Europa el 1977 va col·laborar amb diverses revistes, i va fotografiar Joan Miró per a un llargmetratge sobre intel·lectuals espanyols després de la mort de Franco.

Conèixer Miró determinarà la direcció del seu futur treball en fotografia. Des de llavors ha fotografiat els tallers i els processos creatius de pintors i escultors d’arreu del món. En aquest sentit, destaca especialment el seu fotollibre sobre Miquel Barceló, un retrat del pintor mallorquí en la solitud del seu taller i en diversos dels seus viatges, que reflecteix el procés creatiu i les fonts que alimenten l’artista. També ha fotografiat a Roy Lichtenstein, Robert Motherwell, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Julian Schnabel o Zao Wou-Ki, entre d’altres. Va dirigir els documentals Les ateliers de Barceló (1991) i Picasso i la tauromaquia (1993).

Col·laborador de Vogue, Madame Figaro, El País Semanal, Matador i Travel and Leisure, entre altres publicacions, la seva obra s’ha exposat a Les Rencontres d’Arles (1988) i a museus com el Museu Da Cidade de Lisboa (2004). ), el Centre Conde Duque de Madrid (2004), l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM, 2004), la Fundació Antonio Pérez de Conca en el marc de PHotoEspaña 2007, i el Museu d’Obra Gràfica San Clemente de Conca (2008), entre altres. Les seves obres es troben a les col·leccions de la Fundació Pérez (Conca), la Fundació Apeles Fenosa (El Vendrell), l’IVAM, la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i la Fundació Pollock-Krasner (Nova York).