Les Doges és un paisatge idíl·lic a les profunditats de les Cévennes. Allà viu en Gus, un camperol de mitjana edat, solitari i silenciós que es passa els dies aïllat al camp amb les vaques, la fusta i les reparacions de tota mena, i amb l’única companyia del seu gos Març. A prop de la granja, viu també l’Abel, un veí benèvol amb qui es fa amic i confident. La seva vida transcorre tranquil·la i serena, fins que mor l’abat Pierre, quan començaran a passar fets inusuals, amb visites del tot imprevistes. Franck Bouysse ens endinsa en un noir rural, una escriptura poètica farcida de metàfores i diàlegs brillants, envoltada d’una atmosfera freda i endimoniada i d’unes muntanyes vertiginoses que ens abocaran a la vora d’un precipici que duu irremeiablement cap a l’abisme.

Quan el pare Gabriel va a beneir el cos d’una difunta a l’asil, troba unes llibretes amagades sota el seu vestit. Així coneix la història de la Rose, la filla d’una família d’agricultors que ha estat venuda pel seu pare a un home benestant. Aïllada en una mansió enmig del bosc i separada de tots aquells que estima, la jove és sotmesa a tota mena de maltractaments i s’acaba convertint en la peça clau d’un pla macabre que ningú gosa aturar. Aquest relat colpidor descriu la vida de servitud d’una nena obligada a fer-se gran abans d’hora a la França rural de finals de segle xix. Franck Bouysse ens presenta un text que navega per les complexitats del desig i la resiliència i es converteix, pàgina a pàgina, en una exploració sobre l’abús de poder i la fortalesa humana.