Michel Houellebecq a l'IF-B!

El 19 de setembre, a l’ocasió de la publicació de l’edició bilingüe francès – castellà de la seva col·lecció de poemes, Poesías, l’IF-B va rebre un dels autors contemporanis més influents de la literatura francesa: Michel Houellebecq! 

Més de 300 lectors de l’escriptor van venir a escoltar la lectura d’una selecció de poemes que havia escollit ell mateix, i no en funció dels que més li agradaven, si no els que presentaven una millor melodia en la seva traducció castellana – el comediant Raimon Molins va oferir una lectura en castellà. Un exercici apassionant, que, semblar ser, va agradar molt a Michel Houellebecq, que va saber apreciar aquestes sonoritats donades a les seves obres...        

 
Tot seguit, Michel Houellebecq i Fabrice Bentot, professor de literatura, van  mantenir un diàleg, acompanyat per un joc de preguntes – respostes amb el públic. Interrogat especialment per la seva relació amb la poesia i els vincles que estableix o no entre els seus versos i les seves novel·les, Michel Houellebecq va explicar que utilitzar una mètrica clàssica en la seva escriptura poètica li procurava més llibertat ajudant-lo «a no pensar en [el què] fa, a escriure sense pensar». Va acabar assegurant que l’escriptura li aportava una satisfacció especial: la sensació, quan s’ha escrit un text evidentment bonic, que aquest ja existia en el univers i esperava a ser escrit. La poesia, més que la literatura, permet la «creació de frases eternes».
 
 
Michel Houellebecq va ser conegut per tothom gràcies a la seva primera novel·la Ampliación del campo de batalla, publicada l’any 1994. Les seves següents novel·les el faran ser un dels majors referents, però, de vegades, també impugnat, de la literatura francesa contemporània. És un dels escriptors francesos, encara viu, més traduït i més reconegut a l’estranger.         
 
S’ha il·lustrat, especialment, amb les novel·les com Les partícules elementalsl’any 1998, La possibilitat d'una illa l’any 2005 o, més recentment, El mapa i el territori, que li va fer guanyar el premi Goncourt l’any 2010. En aquest últim, Houellebecq retrata, sense concessions, el liberalisme i el capitalisme que perverteixen les societats contemporànies.
 
Si coneixem bé a Houellebecq el novel·lista, l’assagista o també el realitzador, coneixem menys al poeta. L’any 2010, surt Poesías, que reuneix les seves tres col·leccions de poemes publicades precedentment: El sentido del combate (premi de Flore 1996), La búsqueda de lafelicidad (premi Tristan Tzara 1992) i Renascimiento. L’autor es posa al descobert i ens lliure uns textos negres i amargs, en els què retrobem els temes que més estima: una humanitat compromesa, una soledat existencial, i, evidentment, una vibrant denúncia de les societats liberals.               
 

 

Compartir: