Alexis Jenni a l'IF-B.

 El dijous 20 de setembre, Alexis Jenni, Premi Goncourt 2011 per la seva primera novel·la, L’Art français de la guerre, va estar a l’Institut francès – Barcelona per a una trobada apassionant, presentada per Fabrice Bentot !

« Crec en el geni creador del  Verb, de l’Escriptura, en el treball inconscient ». Alexis Jenni.
 
Alexis Jenni va explicar la seva visió de « l’Art francès de la guerra » afirmant que l’ambició del seu llibre és intentar posar un nom a aquestes guerres invisibles, llunyanes i anònimes, de la Segona Guerra Mundial a la Guerra del Golf. La seva novel·la, que considera que és la d’una generació, li permet intentar resoldre les violències sordes que ressorgeixen a la societat francesa actual des dels anys 80, enterrades per tota una generació que, per una voluntat col·lectiva, ha parat d’explicar aquestes guerres acabades, però no resoltes. L’autor ens va confiar: « aquest món en el què visc, no l’entenc, i mira que utilitzo la imaginació per intentar comprendre’l. S’ha de ser conscient de que és estrany, irracional, tota aquesta violència permanent que existeix. Intento interrogar-me sobre això ».
Per a Alexis Jenni, el Verb és creador i sistema de resolució de conflictes, és vital, com la sang. Per a escriure, s’ha de creure decididament en les virtuts màgiques del Verb.
 
Lió, 1991. La primera Guerra del Golf acaba d’esclatar. El narrador coneix a Victorien Salagnon, un veterà de guerres colonials que ara és pintor. Mentre li dona classes de dibuix, comparteix la seva història amb ell: de la Segona guerra mundial a Algèria, passant per Indoxina, l’antic soldat dibuixa un fresc de cinquanta anys de guerres franceses, en el qual esbossa la malaltia de l’orgull, d’un Estat en el què el poder està en decadència, i que intenta, irracionalment, conservar la seva dignitat.
 
El relat, inspirat en el debat sobre la identitat nacional iniciat durant la presidència de Nicolas Sarkozy, és també  una reflexió sobre la guerra social que, actualment, ha causat ràbia en un “país on l’aire està viciat” (paraules textuals de l’autor), on la policia utilitza “la força que porta a la derrota” (Sun Tzu). Decideix, també, de trencar els tabús sobre els combatents de les guerres de descolonització, descrivint-los com a homes normals, sovint, veterans de l’Alliberament, que han comès actes reprensibles... però, que no per això són monstres.
 
Compartir: