LITERATURA I CINEMA - del dimarts 21 de febrer al dimarts 27 de març

Quan, en el 1678, Madame de La Fayette va publicar Princesse de Clèves, no es va anticipar a les repercussions que tindria la seva novel·la en la literatura francesa. Primera novel·la moderna, obra d’anticipació,

La Princesse de Clèves encara, avui en dia, sorprèn per la seva actualitat. L’Institut francès - Barcelona presenta en els mesos de febrer i de març un cicle d’activitats relacionades amb aquesta obra  emblemàtica, que ha estat objecte de diverses adaptacions i que el tema sembla ser intemporal. Els escriptors i directors francesos presentats no s’han equivocat. Resulta molt interessant confrontar  les obres clàssiques de la literatura amb la modernitat, sobretot quan es tracta d’explicar els amors i desamors de joves adolescents.  

CINEMA - dimarts 21 de febrer, 20.30h

L’esquive d’Abdellatif Kechiche

França, 2004 / 1h57 / V.O.S.E. / amb: Osman Elkharraz, Sara Forestier, Sabrina Ouazani

Abdelkrim, àlies Krimo, té quinze anys i viu en una ciutat HLM de les afores de París. Comparteix un mateix somni amb la seva mare i el seu pare, empleada en un supermercat i ell a la presó: donar la volta al món amb un veler. Mentre espera, va arrossegant el seu avorriment en la vida quotidiana i banal de la ciutat, acompanyat del seu millor amic, l’Eric, i del seu grup d’amics. En el moment en que participa en una adapatació de l’obra de teatre de Marivaux Le jeu de l’amour et du hasard, Krimo s’enamora de la seva companya Lydia, una tafanera viva i maliciosa...

César 2005 a la millor pel·lícula, al millor director i a la millor posada en escena.

Creuament subtil de la realitat i del teatre on es mostren els perpetus jocs de l’amor i de l’atzar. Portat a l’escenari amb diàlegs incandescents i joves actors elèctrics, L'esquive posa delicadament al descobert algunes fractures de la societat francesa. Les Inrockuptibles.

Amb l’ajuda de comediants amateurs plens de vigor i de frescor (...), Abdellatif Kechiche aconsegueix l’estranya unió entre la lucidesa i l’esperança. L'esquive descriu el món tal com és, i el somni tal com podria ser. És, en el sentit més noble de la paraula, una pel·lícula política. I una pel·lícula política boníssima. Télérama.

CINEMA - dimarts 28 de febrer, 20.30 h

La lettre de Manoel de Oliveira

França - Portugal - Espagne, 1999 / 1h47 / V.O.S.E. / amb: Chiara Mastroianni, Pedro Abrunhosa, Antoine Chappey

Llibre adaptació de La Princesse de Clèves, de Madame de La Fayette, aquesta pel·lícula explica els amors i desamors de Mademoiselle de Chartres. Després d’una primera decepció amorosa, la noia es casa, sense amor, amb Jacques de Clèves, un metge reconegut. Aviat, la princesa s’enamora d’un cantant de moda, Pedro Abrunhosa, però vol ser fidel al seu marit. Aconseguirà resistir-se a les sirenes de la passió?                         

Premi del Jurat del Festival de Cannes 1999.

Manoel de Oliveira té el do d’escollir obres que coincideixen màgicament amb el seu tipus de cinema i un talent estupefaent per a absorbir-les, per amalgamar-les al seu propi univers. Libération.

El que vol Oliveira no és tan el fer una transposició, però més aviat d’alliberar l’obra del seu rere pla històric, per treure’n la intemporalitat, la seva força i la seva puresa. Le Figaroscope.

Oliveira s'inspira d’un clàssic per proposar-nos una reflexió sobre el matrimoni, un conte moral que xoca en els segles, però que vol ressaltar la permanència de les passions humanes. L’Evènement.

TROBADA AMB UN AUTOR dijous 1 de març, 19.30 h

MARIE DARRIEUSSECQ

Després d’una desena de novel·les d’èxit a França i a l’estranger, Marie Darrieussecq publica Clèves en el mes d’agost de 2011, amb l’editorial P.O.L. L’autora narra el despertar de la vida amorosa i sexual d’una adolescent de poble, trenta anys enrere. Les tres parts del llibre amb els respectius títols « Les avoir » (la regla), « Le faire » (l’amor), « Le refaire » (l’amor, encara, es clar: una sola vegada no és suficient, sobretot en l’ocurrència), mostren molt bé la temporalitat i la dramatúrgia d’aquesta obra atrevida, honesta i sense embuts. Clèves és un text extremadament pertorbant,  que posa una inventiva literària poc usual al servei d’un realisme radical. Marie Darrieussecq descriu un món de nens en ple canvi, lluny dels adults que no veuen res i que quan veuen, no entenen res.                 

“Dir el que no es diu: l'escriptura és aquest projecte” afirma Marie Darrieussecq. I perquè trenca tots els tabús, l'afectació i els compendis, és capa projecte que tendeix la seva novel·la Clèves. Le Magazine littéraire.

Alguns no podran apreciar gens ni mica la cruesa del vocabulari de Mme Darrieussecq, però els hi serà complicat no admirar l’encert del raonament de la novel·lista. Rarament els somnis, les emocions i les costums d’un grup de joves francesos de classe mitja havien estat tan ben retratats. L’eclèctica de l’antiga alumna del carrer d'Ulm, saltironant d'Ovide i de Mme de La Fayette a les nimfetes d’avui en dia, no deixarà mai de sorprendre’ns. Lire.

CINEMA - dimarts 6 de març, 20.30h

La belle personne de Christophe Honoré

França, 2008 / 1h40 / V.O.S.E. / amb: Léa Seydoux, Louis Garrel, Grégoire Leprince-Ringuet

Junie, una noia de setze anys, canvia d’institut després de la mort de la seva mare. S’integra en una nova classe en la que també hi és el seu cosí Matthias. Aquest es converteix en el líder del seu grup d’amics. La Junie es torna molt popular entre els nois del grup, i comença a sortir amb el més tranquil de tots ells, l’Otto. Però aviat, es veu confrontada al seu gran amor, el Nemours, el seu professor d'italià. La passió que neix entre ells anirà de cap al fracàs. No volent cedir als seus sentiments, la Junie s’obstina a refusar la felicitat, ja que pels seus ulls és ovi una il·lusió.

Christophe Honoré filma els alumnes d’institut com a semi-déus, amb una mena d’èxtasi recollit, elegíac, comunicatiu. Télérama.

Massa macos per ser reals, aquests adolescents seriosos i encantadors es fan una idea molt pura de l’amor. Difícil de resistir-se al seu encant, encara que sigui fugaç. Le Parisien.

La Belle Personne és una pel·lícula magnífica. Les Inrockuptibles.

TROBADA AMB UN AUTOR  dijous 8 de març, 19.30 h

LORETTE NOBÉCOURT

El novè llibre de la novel·lista Lorette Nobécourt, Grâce leur soit rendue  va sortir amb l’Editorial Grasset en el 2011. Aquesta autora exigent, sensible i rara, narra la història d’una parella d’escriptors xilens, Unica Moreau i Roberto Montalvo. Ell va escapar de la dictadura xilena, ella de la del seu pare. Es coneixen a la Barcelona bohèmia dels anys 80.  De la seva unió, neix el seu fill Kola, que després del suïcidi de la seva mare, ha d’afrontar els fantasmes històrics i familiars. « Grâce leur soit rendue no és només una novel·la d’una passió entre dos escriptors, sino amb de la literatura, la única pàtria amb la que m’identifico, ni amb la dels països, ni amb la de la política, ni amb la de les singularitats individuals. L’únic origen que compta, i que duu amb ell la seva pròpia filiació » comenta Lorette Nobécourt.

De la seva pròpia experiència personal de dona inadaptada, tenaç, esmaperduda d’absolut i turmentada d’angoixes, ha sabut teixir una novel·la vibrant, connectada en el seu temps, assetjant el buit atònit per viure i resistir-hi. Com sempre, els seus llibres es llegeixen amb el llapis a la mà, l’alegria al cor, a l’aguait de sentències que ella coneix el secret, d’una veritat poètica i mordent. Télérama.

Reflexió molt literària i de referència sobre l’escriptura, la vida i la bogeria, Grâce leur soit rendue és una novel·la amb vida. Sensual, precisa i de vegades mística, la prosa de Lorette Nobécourt és d’un serietat i d’una profunditat que faran vibrar als seus lectors. Toutelaculture.com

TROBADA AMB UN AUTOR dijous 22 de març, 19.30h

AMÉLIE NOTHOMB

Escriptora reconeguda en la literatura francesa contemporània, Amélie Nothomb publica un llibre per any amb Albin Michel. En el 2010 va sortir Une forme de vie, en el que l’escriptor es volca en el seu correu que rep dels lectors. Amélie Nothomb dedica una part important de les seves jornades a contestar totes les cartes: « Els intercanvis amb els meus lectors ocupen  un lloc imprescindible en la meva existència. Si això es parés de cop i volta, es faria com un buit, un dol… ». L’autora relata la relació epistolar fictícia entre ella mateixa i un soldat americà. Immobilitzat a Irak, li demana ajuda per intentar sobreviure d’aquesta guerra. Per rebel·lar-se, s’afarta de junk-food, exhibint el seu greix com una enamorada encisadora. Commoguda pel seu instint de Sant Bernard, l’escriptora li contesta parlant-li de body-art. Une forme de vie acaba de ser traduït al castellà per l’Editorial Anagrama.

Escriure a algú és una forma de conèixer que pot ser suficient. Escriure sobre algú (que pot ser un mateix) és una forma de vida. “Una sortida de socors” resumeix Amélie Nothomb en el diàleg que té amb ella mateixa i que conclou aquest llibre. Amb brio, talent, sense amanerament ni excés de provocació. Podem sentir que per a ella, escriure i viure, és tot un. La Croix.

Une forme de vie és el millor de Nothomb des de fa temps. Té aquest estil tan particular que retrobem, aquest domini del vocabulari, aquesta barreja audaç entre autobiografia i autoficció, el mix prosa/format epistolar que funciona a la meravella.... Le Globe-Lecteur.

CINEMA - dimarts 27 de març, 20.30h

Naissance des pieuvres de Céline Sciamma

França, 2007 / 1h25 / V.O. / amb Pauline Acquart, Adèle Haenel, Louise Blachère 

Durant l’estiu dels seus quinze anys, tres adolescents del club de natació sincronitzada de Cergy-Pontoise viuen les seves primeres aventures amoroses i descobreixen el desig i la sensualitat. Floriane, capitana de l’equip juvenil, és una noia rossa que els nois miren bastant. Tothom la té com una provocadora i sembla que accepta la imatge de lolita, però amaga que encara és verge. Anne, que entrena a les més petites, està acomplexada pel seu físic, però voldria agradar al François, membre de l'equip de water-polo. Entre elles dues, la Marie intenta integrar-se, observa a la Floriane amb una curiositat enterbolida, li serveix per les seves sortides  nocturnes i recull les seves confidències.

Nominada a la millor pel·lícula i a la millor actriu revelació per Adèle Haenel i Louise Blachère als César 2008. Seleccionada en el Festival de Cannes 2007 per la secció Un certain regard.

Céline Sciamma filma l’adolescència en la seva intemporalitat: els instants de fusió, la insatisfacció, les petites rareses i l’angoixa de la norma (...) la seva primera pel·lícula és també el descobriment d’una cineasta. Elle.

Naissance des pieuvres alinea secament gestos que no autoritzen cap sentimentalisme, cap judici. Però els ballets nàutics són un engany, perquè l’essencial és aprendre a enamorar-se. Le Monde.