(1385 Kb)
EXPOSICIÓ _ FUTURA

Dimarts 1 de octubre, 19h. Fins al 31 de octubre.

La Futura és un dels caràcters tipogràfics més cèlebres del segle XX. L’exposició recorre la història des de la seva creació fins als nostres dies. Com ho apunta Étienne Robial, parafrasejant Kurt Schwitters: «  Llegint i veient la història de Futura, es pot considerar que, segons les condicions, un tipus de caràcters pot ser una obra d’art. »  Associada a l’expansió del Moviment Modern als anys 30, i més endavant, a les recerques gràfiques més innovadores des de principis del segle XXI, la Futura és des d’aleshores present en multitud d’identitats de grans empreses i institucions, i contribueix a les més innovadores investigacions gràfiques. L’exposició rememora aquesta odissea, i permet redescobrir la Futura com el seu creador Paul Renner havia imaginat les seves formes inicials, des de 1924 fins als avatars numèrics més recents.                   

 

La lletra del nostre temps

Nascut el 1878 a Alemanya, Pol Renner, després d’uns estudis de Belles Arts a Berlín, Munic i Karlsruhe, inicia la carrera de pintor. L’any 1907, l’editor Georg Müller de Munic li demana que dissenyi les caràtules de les seves publicacions. Una trobada, al 1924, amb un impressor i fonedor de caràcters que volia promoure una tipografia inspirada en l’esperit modern, condueix a Paul Renner a concebre un alfabet. La foneria Bauer Gießerei de Frankfurt desenvolupa el projecte i múltiples recerques per a definir el estàndard més apropiat pel que serà Futura. « La lletra del nostre temps », segons l’eslògan de la foneria Bauer, està concebuda en estils – regular, semi-negreta i negreta. Publicada l’any 1927, la immediatesa i l’amplitud de l’èxit de Futura es corroboren per les modificacions que les fonedores de la competència aporten als seus caràcters i la lletania de les interpretacions i plagiats que des d’aquell moment comencen a sorgir.

 

A la conquesta del món

Gebrauchsgraphik, la famosa revista dedicada a les arts gràfiques la contracta. Jan Tschichold publica la seva cèlebre obra Die Neue Typographie, l’any 1928, en la qual desenvolupa la idea de que les grotesques constitueixen la família de caràcters del « nostre temps ». Popularitza la Futura en diverses caràtules de llibres.                         

A finals de 1932, Paul Renner publica Kulturbolschewismus?, denunciant la ideologia nazi i defenent el Moviment modern. Alguns mesos després, és cessat de les seves funcions a la Meisterschule de Munic. La Futura conquereix el món, però el seu creador és proscrit. L’any 1938, el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York acull l’exposició « Bauhaus 1928-1938 ». La Futura es forma pel conjunt dels textos corrents. L’amalgama Bauhaus/Futura extrau d’aquí els seus orígens.

La Futura – i les seves imitacions– estan als Estats Units un dels caràcters els més utilitzats en els anys 50 i 60. L’extraordinari impacte de la publicitat Volkswagen, a partir de 1958, conforta aquest èxit durable. La Futura s’ha instal·lat com a caràcter exclusiu de la marca i ha tornat simbòlicament als escenaris alemanys per aquest biaix.  

 

Un fenomen cultural

Analitzada pels artistes, des dels anys 50 i 60, la Futura accedeix a una dimensió cultural que mai havia tingut un caràcter. Hansjörg Mayer, actor de la Poesia Concreta, llença el periòdic Futura «dedicat a la literatura experimental, al grafisme i a la tipografia». L’any 1958, Heinz Mack i Otto Piene es reuneixen a Düsseldorf gràcies a Günther Uecker, l’any 1961, fa una crida a un recomençament a partir d’un « nivell zero » del llenguatge plàstic. Zero edita una publicació en la qual la Futura és el seu orgull, com ho és en les invitacions i en els cartells.        

Després d’haver « conquerit el món », la Futura participa a la conquesta espacial. El 20 de juliol de 1969, es va posar una placa commemorativa, gravada en lletres capitals de la Futura regular, a la superfície de la lluna. L’any 2001: A Space Odyssey, Kubrick experimenta les previsions de la Nasa. La Futura s’imposa en la comunicació que acompanya la carrera de la pel·lícula. La passió del realitzador per la Futura s’expressa fins a Eyes Wide Shut.

 

L’era contemporània

L’any 1978, Karl Gerstner escull la Futura per la identitat de Swissair. El 1983, l’editor i grafista Étienne Robial concep la identitat visual i la disposició del nou canal de televisió Canal+. Ruedi Baur escull la Futura per fer la comunicació del Festival Octobre des arts a Lyon (1987), esdevingut des del 1991 Biennal d’art contemporani. Volkswagen, l’any 1996, encarrega una versió exclusiva de Futura a l’agència MetaDesign de Berlín. La Futura apareix com un element major i al mateix temps una identitat i un disseny d’informació de la Seattle Public Library, del Children’s Museum de Pittsburgh o de la Barbican, centre cultural de la ciutat de Londres.

Segona en la classificació de les millors ventes sobre Fontshop l’any 1996, es posiciona sempre al més alt del palmarès l’any 2011. Àmpliament disponible en diverses versions digitals, la Futura segueix sent un dels caràcters més utilitzats. Gràcies al treball d’adaptació de Neufville Digital, les seves formes i traçats originals tornen a cobrar vida a l'actualitat la Futura ND  es basa, efectivament, en les proves i exemplars originals de la foneria Bauer.

***

Més informació en les conferèncieswww.institutfrancais.es/barcelona/arte-en-escena/n178

Entrada lliure 

 

Compartir: